L’ESCOLA “Llotja” : BREU RECORREGUT HISTÒRIC
L’any 1752, sota el regnat de Ferran VI es va fundar la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando a Madrid, degut a l’afany d’algunes ciutats espanyoles d’organitzar-se en acadèmies (València, Saragossa), atès que a d’altres ciutats europees n’hi havia. Barcelona no compartia aquest afany, perquè les seves necessitats artístiques trobaven solució d’una manera més individualista, subjacent a la seva organització gremial.
Malgrat tot, l’any 1763, Barcelona demana al Rei (Carles III) la concessió d’una Acadèmia de Nobles Arts. Degut a l’allau d’indústries i oficis que a Barcelona necessitaven l’art per a desenvolupar-se i tan aviat com les circumstàncies polítiques ho varen permetre i es a disposar d’un organisme adient, (la Junta de Comerç), aquest organisme, en sessió celebrada el 7 d’octubre de 1773, mostrà la seva preocupació per la manca de bons dibuixants per tal d’avançar més creativament en les manufactures i va acordar adreçar-se al marquès de Grimaldi per a sol·licitar l’establiment a Catalunya d’una Escola de Disseny i de Gravat. El naixement d’aquesta escola quedaria estretament unit al desenvolupament dels ensenyaments tècnics i artístics de Catalunya, perquè aquella burgesia mercantil va comprendre que el disseny era la base de creació de models i, per tant, el fonament de la producció industrial. Un any després, la futura escola tenia totes les garanties de poder esdevenir realitat.
D’aquesta manera, el 23 de gener del 1775, va néixer l’Escola “Llotja” amb la denominació d’Escola Gratuïta de Disseny, centre de formació d’arts aplicades, en principi, amb vistes a la modalitat d’estampació per a la industria tèxtil de la seda i del cotó i la seva aplicació a les “indianes”. Va instal·lar les seves aules a la planta alta de l’edifici de la Llotja de Mar. Fou la primera Escola de Disseny d’Europa i va conservar aquesta ubicació fins el 1967. L’evolució dels ensenyaments impartits cap a les Belles Arts farà que s’anomeni Escola de Nobles Arts l’any 1800.
Des del primer dia hi varen acudir molts alumnes, escollint entre horari de matí o de tarda. Els ensenyaments no només eren gratuïts sinó que, a més, es lliuraven als estudiants les eines necessàries pel seu aprenentatge i se’ls estimulava amb diferents tipus de premis, a través dels quals es poden deduir algunes de les matèries que s’hi impartien, així com també a través dels temes proposats pels concursos, els quals posen en relleu les aficions de la Junta, on s’evidencia l’interès per la història i les arts clàssiques, a més de, com hem assenyalat, la protecció de les arts aplicades a la indústria; en definitiva, l’art com a element productiu : una Escola que podia formar bons professionals capaços de donar resposta a la demanda social. Els models amb els quals aprenien els alumnes eren reproduccions d’escultures clàssiques i dibuixos originals regalats, en aquest cas, pel Secretari d’Estat del Rei. El propi monarca va expressar la seva satisfacció per la fundació de l’Escola a través d’un comunicat oficial tramès a la Junta de Comerç.
L’Escola va demostrar que podia ser també un vehicle de formació del “bon gust”, de la invenció i de la creativitat formal i va servir de model per a l’establiment d’altres escoles similars : Olot, Palma de Mallorca, Tàrrega, Girona, Saragossa i Jaca.
El 1849 es promulgà el Reial Decret d’Isabel II de 31 d’octubre, pel qual s’instituïen les Acadèmies Provincials de Belles Arts per dirigir, fonamentalment, els ensenyaments artístics existents a les diferents províncies.
D’aquesta manera, aquest Decret va posar sota la tutela de les Acadèmies Provincials de Belles Arts els ensenyaments artístics, que estaven a càrrec d’altres entitats. Fou d’aquesta manera que l’Escola “Llotja” va passar a ser tutelada per l’Acadèmia Provincial, però sense que aquesta en modifiqués la seva organització des del 1850.
Legalment i de manera estricta, l’Acadèmia Provincial de Belles Arts “només” va tutelar l’Escola fins a 1857, malgrat que hi va seguir mantenint tutela moral, perquè el professorat de l’Escola demanava poder ingressar a l’Acadèmia i si es volia ser acadèmic, s’havia d’obtenir el títol a Madrid o a d’altres Acadèmies Provincials. Per tant, el paper de l’Acadèmia era administratiu, atès que era l’Escola qui donava a l’Acadèmia el contingut artístic que aquesta no tenia per la seva constitució merament burocràtica.
A més, l’Acadèmia mai no va tenir seu pròpia, sinó que va compartir amb l’Escola la seva seu a l’edifici de la Llotja de Mar.
Finalment, al 1930, l’Acadèmia passa a denominar-se Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. A començament del segle XX, l’Escola també canvia la nomenclatura : passarà a ser, primer, Escola Superior d’Arts i Indústries i Belles Arts (1900) i després, al 1910, s’anomenarà Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts.
Seria interminable el llistat d’alumnes (artistes, arquitectes, dissenyadors rellevants després) que van estudiar a les aules de l’Escola. Ens en deixem molts i moltes, però podem citar-ne alguns a tall d’exemples : artistes, pintors i il·lustradors com Marià Fortuny, Lola Anglada, Joaquim Mir, Joan Miró, Mercè Llimona, Apel·les Mestres, Pablo Picasso, Josep Guinovart, Modest Cuixart, Joan Hernández-Pijuan…; arquitectes com Antoni Gaudí, César Martinell, Oscar Tusquets…; escultors com Pau Gargallo, Domènec Talarn, Agapit Vallmitjana, Joan Rebull, Frederic Marès, Josep Maria Subirachs, Jaume Plensa…; dissenyadors com Gabriel Teixidó, Josep Artigues, Miquel Garcia i Riera, Enric Satué… fins a teòrics com Alexandre Cirici i Arnau Puig.
A mode de conclusió, les diferents denominacions que ha tingut i té l’Escola expliciten força bé els seus ensenyaments i la seva intencionalitat, enllaçant amb l’actualitat justament a partir del 1963 :
Escola Gratuïta de Disseny (1775)
Escola de Nobles Arts (1800)
Escola Provincial de Belles Arts (1849)
Escola Superior d’Arts Industrials i Belles Arts (1900)
Escola d’Arts i Oficis Artístics i Belles Arts (1924)
Escola d’Arts i Oficis Artístics (1940)
Escola d’Arts Aplicades i Oficis Artístics (1963)
Com s’ha assenyalat, quan es va fundar “Llotja” i es va optar per denominar-la escola de disseny, el nom triat reflectia una realitat industrial per la qual la figura del dissenyador com a professional ja hi estava perfilada a grans trets, però l’Escola va anar derivant cap a l’ensenyament de les Belles Arts i fou llavors quan va passar per èpoques d’encerts i davallades en la recerca d’una nova identitat, fins arribar gairebé a la dècada dels anys 30.
Fou precisament a partir d’aquests anys, que sorgeix una proposta de renovació de la mà de l’escultor i professor de l’Escola, Àngel Ferrant, el qual, preocupat per la reconstrucció de la pedagogia artística, havia viatjat a Viena amb una beca, per estudiar-hi el seu sistema d’ensenyament artístic.
Va formular un pla d’estudis (“Pla Ferrant”), que pot ser considerat com una de les propostes més rellevants sobre els ensenyaments artístics generats a Catalunya des de la perspectiva de la modernitat : un pla d’estudis estructurat en tres fases : curs d’iniciació, cursos pràctics i fase d’especialització basada en el treball de cada taller. Aquesta estructura evidencia clarament la influència rebuda de la Deutscher Werkbund alemana (1907), derivada més tard (1919) en l’estructura de la Bauhaus : Vorlehre o curs d’iniciació comú per a tots els estudiants; Formlehre on l’estudiant comença a especialitzar-se mitjançant la rotació de diversos tallers, fins arribar al Werklehre, curs de plena especialització. Precisament aquest model és el que va contemplar la “Llotja” des del 1963 : l’anomenat “Pla del 63” que tingué força continuïtat fins a la implantació dels Cicles Formatius (tant en art com en disseny) per ordre de 14 de febrer de 1991.
Més tard, aquests Cicles varen conviure amb els Estudis Superiors de Disseny no universitaris (2002) i finalment, l’any 2010, per una ordre del Parlament, l’Escola passà a ser també un dels campus de l’Escola Superior de Disseny i Arts Plàstiques de Catalunya (ESDAPC), esdevenint una institució pública que gestiona el títol superior de grau i màster en disseny i que conviu amb els diferents nivells de Cicles Formatius i fins i tot amb el Batxillerat Artístic, la seva peculiaritat i essència.
Més enllà d’aquests canvis, el valor fonamental de l’Escola “Llotja” és la seva continuïtat i adaptació als nous temps.
En definitiva, l’Escola “Llotja” segueix i seguim amb la nostra singularitat escrivint història…Més enllà d’aquests canvis, el valor fonamental de l’Escola “Llotja” és la seva continuïtat i adaptació als nous temps.
Maria José Vidal
Doctora en Història de l’Art
Catedràtica d’Arts Plàstiques i Disseny
