Acte commemoratiu del 250è aniversari

Obsequi davantal Indianes

Pilar Vélez

Enguany celebrem el 250è aniversari de Llotja. Escola d’Art i Disseny, creada el 1775 per la Junta Particular de Comerç amb el nom d’Escola Gratuïta de Disseny, un fet veritablement extraordinari i un dels pocs casos a Europa.

El davantal de taller estampat que teniu a les mans ens recorda els orígens de l’Escola, fundada per formar artífexs al servei de la indústria, especialment per a la manufactura d’indianes, que aleshores vivia un gran moment a Barcelona i era d’ús massiu en el vestit i la decoració de la llar. És una mostra de cotó estampat com els teixits que arribaven de les Índies, d’on ve el seu nom, i evoca els temes florals que n’eren els més característics.

La importància del mercat d’indianes a Barcelona des de les primeres dècades del segle XVIII va fer que sorgissin les primeres iniciatives locals per fabricar i estampar aquests teixits a la ciutat, sense haver d’importar-los. De seguida sorgiren les primeres manufactures barcelonines, que a l’inici van recórrer a especialistes estrangers per tal d’aprendre’n tot el procés. Ben aviat els vestits, tant femenins com masculins, i els teixits d’ús domèstic van omplir-se de colors i les noves indianes van comportar un canvi radical de gust, a conseqüència del seu bon preu i de les vistoses composicions florals. Cap a final del segle XVIII Barcelona arribà a ser una de les principals ciutats indianaires d’Europa, i aquesta manufactura va contribuir a generar el context socioeconòmic i tecnològic que va impulsar la industrialització a Barcelona durant la primera meitat del segle XIX.

La Junta de Comerç va adonar-se de la importància econòmica d’aquesta activitat i va creure necessària la creació d’una escola per formar-hi els dibuixants al servei de la nova indústria i poder competir en un mercat molt exigent. Escola amb vocació pública, va fundar-se el 23 de gener de 1775. Les primeres aules estaven al pis superior de l’edifici de la Llotja de Mar, d’on prové el seu nom, i els primers alumnes assistien a la classe de “Dibuix de flors” per aprendre a aplicar-lo a les indianes i poder obtenir un producte de qualitat.

El nom d’Escola Gratuïta de Disseny, mot aleshores sinònim de dibuix, es referia, no obstant això, al dibuix al servei de l’ornamentació floral dels teixits. És a dir, al que avui en diríem disseny tèxtil, resultat del treball d’un artífex especialitzat, que no sols havia d’inventar unes flors sinó saber adaptar-les als motlles amb què s’estampaven. La institució d’una sèrie de premis per a l’especialitat de dibuix de flors i ornaments, va ser un estímul per als joves aprenents. Però pocs anys després, el 1779, sota l’influx del Neoclassicisme, l’escola va convertir-se en l’Escola Gratuïta de les Nobles Arts, donant prioritat a la pintura i l’escultura. No obstant això, sempre va insistir en la importància del dibuix, tant per a les Belles Arts, com per a les aleshores denominades “Artes Menores más útiles para fábricas y oficios”.

Malgrat les profundes transformacions socials i tecnològiques que han tingut lloc al llarg de dos segles i mig, visibles també en les nombroses reformes i canvis d’orientació de l’Escola, Llotja avui és un referent dels ensenyaments d’art i disseny a Catalunya i més enllà.

PV

Vélez, Pilar. “Els ensenyaments de dibuix a la Junta de Comerç i la indústria de les indianes”. Barcelona quaderns d’història, no. 17, p. 85,